Periodisme amb tocs d'humor



El passat dia 8 d'octubre els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de periodisme, emprenedoria i història, juntament amb els alumnes de 1r de batxillerat de periodisme, vam assistir a una xerrada del guionista Oriol Jara a l’aula polivalent de l’Escola de Mar.

Guionista del Crakòvia i el Polònia, ha col•laborat i dirigit programes com Buenafuente (La Sexta), i també és conegut com a escriptor, redactor i locutor de ràdio i un dels lletristes de la mítica cançó d’Eurovisió “Baila el Chiki-Chiki” (Chikilicuatre).

Per començar el col•loqui, va parlar sobre el seu ofici de guionista. Va dir que s’ha d’estar molt informat sobre els temes de l’actualitat per saber com encarar-los per tal que facin gràcia. El mateix tema tractat de manera diferent pot canviar molt, és una qüestió d’instint: hi ha gent que té més gràcia que d’altra. L’Oriol ens va parlar sobre la importància d’estar en un equip afí al caràcter d’un mateix per poder fer humor; t’hi has de sentir còmode i amb confiança. I va dir que no oblidéssim que riure és una qüestió social que reafirma la dita “com més serem, més riurem”.

Va comparar els guions de drama amb els guions d’humor dient que els dramàtics són més fàcils d’escriure ja que per fer els d’humor no només has d’estar preparat, sinó que hi ha d’haver una part instintiva i d’entrenament. Va comentar que qui treballa fent humor agafa més pràctica a mesura que va treballant en aquest món. Segons Jara l’humor ha de seguir unes pautes perquè faci gràcia i, a més, per evitar que la persona que ho diu quedi en evidència.

Una de les coses que ens va cridar més l’atenció va ser la manera com se sap l’audiència d’un programa televisiu. Ens va explicar que primerament uns tècnics especialistes instal•len uns 800 aparells ens diferents llars catalanes que estiguessin formades per prototips de famílies tradicionals, és a dir, mare, pare i fills. Cada comandament disposa de diversos botons en funció de quin membre de la família està mirant la televisió i d’aquesta manera es fa un seguiment i se sap el nivell d’audiència de cada programa. El quid de la qüestió és que som 7 milions d’habitants a Catalunya, i aquesta mostra que es recull és un percentatge molt baix, per tant, la conclusió fins avui dia és poc fiable.

Finalment, va dir que la televisió convencional al cap del temps anirà perdent audiència si no es renova, ja que està competint amb Internet on es pot veure tot el que vulguis en el moment que vulguis. Ens va parlar de Youtubers com El Rubius, Loulogio o Luzublogs. En el moment en què en una mateixa pantalla es pugui accedir a tots els continguts d’Internet (cada vegada està passant més), la televisió convencional tindrà moltes dificultats per lluitar contra monstres que tenen 8.000.000 de subscriptors.

Com que ha treballat en programes d’humor, les seves explicacions van transcórrer entre rialles i anècdotes divertides, com ara aprofitar el moment per fer publicitat del seu Twitter, que ja té un nombre de seguidors proper als 8.000! Tots vam sortir satisfets després d'haver passat un bona i entretinguda estona. Gràcies Oriol! Que no falti l’humor!

Laia Montesinos Batlle, 4t D i l’equip de periodistes de 1r de batxillerat




El passat dia 8 d'octubre els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de periodisme, emprenedoria i història, juntament amb els alumnes de 1r de batxillerat de periodisme, vam assistir a una xerrada del guionista Oriol Jara a l’aula polivalent de l’Escola de Mar.

Guionista del Crakòvia i el Polònia, ha col•laborat i dirigit programes com Buenafuente (La Sexta), i també és conegut com a escriptor, redactor i locutor de ràdio i un dels lletristes de la mítica cançó d’Eurovisió “Baila el Chiki-Chiki” (Chikilicuatre).

Per començar el col•loqui, va parlar sobre el seu ofici de guionista. Va dir que s’ha d’estar molt informat sobre els temes de l’actualitat per saber com encarar-los per tal que facin gràcia. El mateix tema tractat de manera diferent pot canviar molt, és una qüestió d’instint: hi ha gent que té més gràcia que d’altra. L’Oriol ens va parlar sobre la importància d’estar en un equip afí al caràcter d’un mateix per poder fer humor; t’hi has de sentir còmode i amb confiança. I va dir que no oblidéssim que riure és una qüestió social que reafirma la dita “com més serem, més riurem”.

Va comparar els guions de drama amb els guions d’humor dient que els dramàtics són més fàcils d’escriure ja que per fer els d’humor no només has d’estar preparat, sinó que hi ha d’haver una part instintiva i d’entrenament. Va comentar que qui treballa fent humor agafa més pràctica a mesura que va treballant en aquest món. Segons Jara l’humor ha de seguir unes pautes perquè faci gràcia i, a més, per evitar que la persona que ho diu quedi en evidència.

Una de les coses que ens va cridar més l’atenció va ser la manera com se sap l’audiència d’un programa televisiu. Ens va explicar que primerament uns tècnics especialistes instal•len uns 800 aparells ens diferents llars catalanes que estiguessin formades per prototips de famílies tradicionals, és a dir, mare, pare i fills. Cada comandament disposa de diversos botons en funció de quin membre de la família està mirant la televisió i d’aquesta manera es fa un seguiment i se sap el nivell d’audiència de cada programa. El quid de la qüestió és que som 7 milions d’habitants a Catalunya, i aquesta mostra que es recull és un percentatge molt baix, per tant, la conclusió fins avui dia és poc fiable.

Finalment, va dir que la televisió convencional al cap del temps anirà perdent audiència si no es renova, ja que està competint amb Internet on es pot veure tot el que vulguis en el moment que vulguis. Ens va parlar de Youtubers com El Rubius, Loulogio o Luzublogs. En el moment en què en una mateixa pantalla es pugui accedir a tots els continguts d’Internet (cada vegada està passant més), la televisió convencional tindrà moltes dificultats per lluitar contra monstres que tenen 8.000.000 de subscriptors.

Com que ha treballat en programes d’humor, les seves explicacions van transcórrer entre rialles i anècdotes divertides, com ara aprofitar el moment per fer publicitat del seu Twitter, que ja té un nombre de seguidors proper als 8.000! Tots vam sortir satisfets després d'haver passat un bona i entretinguda estona. Gràcies Oriol! Que no falti l’humor!

Laia Montesinos Batlle, 4t D i l’equip de periodistes de 1r de batxillerat