Alsàcia 2015

Són les 4 del matí del dimarts 10 de març de 2015. Edifici Torre Llauder de Mataró. 40 persones amb cares de son agafen un autobús que es dirigeix a Luxemburg. Qui són? Doncs nosaltres, els geògrafs de segon!!

Amb les il•lusions dins les maletes, tal i com diu la cançó, vàrem emprendre un viatge que portàvem molts mesos esperant. Havíem acabat els exàmens i teníem tantes ganes de passar-ho bé que ni les 13 hores de bus se'ns van resistir… La primera parada, Luxemburg, va venir acompanyada d'un ritme frenètic que no s’acomiadaria de nosaltres fins a les 7 del matí de dissabte, quan vam tornar a Mataró. Cal dir, però, que aquest ritme ens va fer viure-ho tot amb una intensitat especial i que, evidentment, vam saber acostumar-nos-hi!

Vàrem gaudir de la nit de Luxemburg, de la reunió al Tribunal de Comptes de la Unió Europea, del record de la guerra als cementiris militars, dels passadissos de la Ligne Maginot, del sopar i les vistes per Heidelberg o fins i tot d’un impressionant Parlament Europeu d’Estrasburg en plenes votacions (ara ja sabem com es tracta la pesca del llobarro al mar del Nord!). Moments que feien posar la pell de gallina com les vistes de la ciutat d’Estrasburg després de pujar els 332 esglaons de la catedral (semblava que ens havien de portar fins als núvols) o la memòria de les víctimes del camp de concentració Natzweiler-Struthof. Després de tot això i fent camí cap a casa, encara vam tenir temps de conèixer un poble que semblava tret d’un conte, Riquewihr, o de passejar pel centre de la bella Colmar.

En contra de la nostra voluntat, que ens deia que ens quedéssim més dies, vam haver d’emprendre el camí de tornada. Amb totes les expectatives complertes i superades, havíem omplert una miqueta més la nostra motxilla de vida. Somriures, fotos, tonteries, alegria, balls, riures, pel•lícules, emoció, passejades, diversió, música, abraçades, confiança, experiències… Ah sí, i una cosa més: #OLETU4N!!!!

 
 







Són les 4 del matí del dimarts 10 de març de 2015. Edifici Torre Llauder de Mataró. 40 persones amb cares de son agafen un autobús que es dirigeix a Luxemburg. Qui són? Doncs nosaltres, els geògrafs de segon!!

Amb les il•lusions dins les maletes, tal i com diu la cançó, vàrem emprendre un viatge que portàvem molts mesos esperant. Havíem acabat els exàmens i teníem tantes ganes de passar-ho bé que ni les 13 hores de bus se'ns van resistir… La primera parada, Luxemburg, va venir acompanyada d'un ritme frenètic que no s’acomiadaria de nosaltres fins a les 7 del matí de dissabte, quan vam tornar a Mataró. Cal dir, però, que aquest ritme ens va fer viure-ho tot amb una intensitat especial i que, evidentment, vam saber acostumar-nos-hi!

Vàrem gaudir de la nit de Luxemburg, de la reunió al Tribunal de Comptes de la Unió Europea, del record de la guerra als cementiris militars, dels passadissos de la Ligne Maginot, del sopar i les vistes per Heidelberg o fins i tot d’un impressionant Parlament Europeu d’Estrasburg en plenes votacions (ara ja sabem com es tracta la pesca del llobarro al mar del Nord!). Moments que feien posar la pell de gallina com les vistes de la ciutat d’Estrasburg després de pujar els 332 esglaons de la catedral (semblava que ens havien de portar fins als núvols) o la memòria de les víctimes del camp de concentració Natzweiler-Struthof. Després de tot això i fent camí cap a casa, encara vam tenir temps de conèixer un poble que semblava tret d’un conte, Riquewihr, o de passejar pel centre de la bella Colmar.

En contra de la nostra voluntat, que ens deia que ens quedéssim més dies, vam haver d’emprendre el camí de tornada. Amb totes les expectatives complertes i superades, havíem omplert una miqueta més la nostra motxilla de vida. Somriures, fotos, tonteries, alegria, balls, riures, pel•lícules, emoció, passejades, diversió, música, abraçades, confiança, experiències… Ah sí, i una cosa més: #OLETU4N!!!!