Ni és tard, ni és impossible

Des de fa anys a l’escola triem un lema que ens acompanya al llarg de tot el curs. Esdevé un fil conductor que ens facilita educar valors i aprofundir, amb especial rellevància, un objectiu concret. És una tria compartida per totes les etapes i es treballa a nivell transversal, adaptant cada etapa a les seves característiques. Per ajudar a treballar-ho, cada curs els mestres de música ideen una Nadala fent referència al lema. Un any més arriba la cançó del lema, enguany és: “Ni és tard ni és impossible”. Veureu, però, que no és ben bé una nadala. Volem que la cançó ens acompanyi TOT el curs i volem anar-ne creant el vídeo conjuntament.

Aquest curs serà el moment per parar atenció en aquelles cosetes que sempre ens estan rondant, però no hem trobat el moment per posar-nos-hi… a fer esport, a reprendre aquella amistat, a passar més temps amb els nostres, a engegar un voluntariat, a tenir més temps per nosaltres, a engegar una nova afició, a reciclar, a demanar perdó… Aquest serà doncs el fil conductor d’aquest curs i que ens acompanyarà en moltes ocasions.

NI ÉS TARD NI ÉS IMPOSSIBLE

Recordo quan, ‘nàvem al Torrent,

creàvem coses a contracorrent:

un gos volava, un gat era verd

i jo viatjava amb camell pel desert.

Deixa volar l’imaginari

capgira les regles del joc

que els impossibles no t’aturin

fes la partida que tu vols.

Ni és tard ni és impossible. No! Per abraçar, per ajudar o per demanar perdó.

Per fer un canvi de rol i convertir un jo en un nosaltres que ens empenyi i poder alçar el vol. Ens queden lluny les fites però, a cada pas que fem ‘nem afegint un nou tresor: records, aventures, un mar d’amics i emocions, convidem-nos a seguir, encara queda joc.

Passem pantalles, ens anem fent grans

i descobrim altres realitats

cerquem la força a cada racó

perquè ens impulsi a ser un nou motor.

Deixa volar l’imaginari

capgira les regles del joc

que els impossibles no t’aturin

fes la partida que tu vols.

Valora les opcions, canvia la mirada. Potser és temps de cedir i oferir una abraçada. Que valgui la pena passar de paraules a fets i brindar pel passat, per futur i present. Escolta amb il·lusió, la màgia, la jugada, la mà que t’agafa i fa més fàcil la pujada. Que res és impossible, amb energia i ganes. Des que érem ben petits ‘nem travessant onades.

Deixa volar l’imaginari

capgira les regles del joc

que els impossibles no t’aturin

fes la partida que tu vols (BIS)