Entrevistem a l’Helena Patricio

En aquesta tesi s’analitza, amb un triple objectiu històric, etnogràfic i pedagògic, la tasca de tres col·lectius catalans coneguts popularment com els grups d’El Sac: El Sac-Taller d’Expressió (1973-1978), El Sac Ambulant ( 1978-2017) i El Sac de Danses (1978-1994). Tots ells, dedicats a la difusió ia la didàctica de l’expressió artística amb una atenció particular cap a la dansa tradicional, van deixar el seu llegat en el marc escolar català.

El primer bloc de la recerca perfila l’origen i l’evolució de cadascun dels col·lectius (ideologia, components, organització, repertori i materials) i ofereix, per primer cop, un estudi sistemàtic i una distinció clara entre ells a partir de la catalogació i anàlisi de diversos arxius particulars i inèdits. A més, a la tesi es manegen nombrosos testimonis orals, amb especial participació de Núria Quadrada, Maria Josep Serra i Isidre Rubio.

Es mostra la rellevància de la trobada entre artistes i docents que va tenir lloc als locals del Sac-Taller d’Expressió, on es van implementar pedagogies basades en la pràctica i en l’experimentació en una època en què l’expressivitat requeria nous patrons concebuts a llibertat. A través de l‟expressió s‟aspirava a una recuperació cultural, democràtica i identitària.

La tasca que van exercir els col·lectius del Sac, especialment la figura de Joan Serra Vilamitjana (1947-2013), es va materialitzar en cursos, viatges i projectes, així com en l’elaboració de materials didàctics, rebuts, majoritàriament, per docents en actiu, fet que va suposar una entrada directa de la dansa tradicional catalana a les aules.

El segon bloc de la tesi posa en connexió les experiències d’El Sac amb l’ensenyament a les escoles ordinàries de Catalunya valorant quins aspectes d’aquella tasca (especialment la d’El Sac de Danses) segueixen sent útils, i fins i tot quins encara resulten innovadors. Com a mostra d’això es proposa una manera d’ensenyar “El Ball de Cascavells” de Cardona a partir d’una experiència duta a terme a l’aula per l’autora el 2017.

Per tal de contribuir al coneixement del context escolar català es preveuen, a més , les evolucions del currículum d’Educació Primària al voltant de la dansa i les possibilitats de la seva inclusió a l’escola. En aquest sentit, s’ofereix una àmplia recopilació de cursos, projectes i materials que han servit de suport a la docència en els darrers anys; s’analitzen escoles amb models singulars i s’aporta el testimoni de tres mestres de dansa hereus de l’obra d’El Sac o d’algun dels components.

Els resultats de la recerca demostren la vigència dels mètodes d‟aquells grups il‟existència d‟un llegat pedagògic que es percep tant en materials didàctics, encara en ús, com en l‟acció educativa de docents formats amb aquests col·lectius. El volum II (Apèndixs) recull una selecció de materials en què s’ha donat suport al recorregut històric, des d’entrevistes fins a material gràfic, retallades de premsa i altres documents fruit del treball de catalogació.